De rutes similars a la Ramat de Camins n’hi ha a tot el món, des de les que també van de poble a poble com El camino de Santiago o La volta de l’Annapurna, fins a les que gairebé no trepitgen pobles com els GR 10 o 11, que travessen els Pirineus longitudinalment, o les travesses entre refugis com la Carros de Foc o el Tour del Mont Blanc.
Totes aquestes rutes es poden dur a terme de maneres diferents:
- de forma integral o per etapes
- fent trams en transports públics, en cotxe o qualsevol altre vehicle
- en solitari o en grup
- amb guia o sense guia
- escollint les variants més dures o més fàcils
- etc.
La Ramat de Camins no és una excepció. Hi ha moltes maneres de seguir-la i sempre en naixeran de noves perquè és una ruta «viva». El mateix traçat, per exemple, a mesura que es vagin recuperant camins vells es podrà enriquir amb tota mena de variants com dreceres, marrades o desviacions.
DIFICULTAT
El grau de dificultat tècnica dels recorreguts és baix o mitjà perquè gairebé sempre es camina per antics camins de bast o per pistes forestals, que difícilment poden induir a perdre’s. Per tant, no comporten un gran bagatge excursionista. Són els camins que recorria la gent del país abans que nasquessin les carreteres i els cotxes.
La dificultat pot venir donada més aviat per la llargària d’algunes etapes, amb unes distàncies condicionades als establiments per pernoctar. Cal dir, però, que des de l’any 2007, que és quan es va realitzar la ruta per primer cop, fins ara, s’han obert alguns establiments que permeten escurçar alguns trams.
Les etapes més fortes són les que travessen els ports de la Bonaigua, de Vielha i de Gelada, i la que entra al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici per Espot. Per a dur-les a terme és recomanable una mica d’experiència excursionista i, sobretot, realitzar-les amb bon temps.
EL MILLOR MOMENT PER A FER-LA
L’època per seguir els itineraris es dilata al llarg de l’any, si bé durant l’hivern els passos més alts no es poden realitzar a causa de la neu. Un hivern de precipitacions també pot deixar impracticables les etapes de cotes més baixes.
SENYALITZACIÓ
No existeix una senyalització unificada per a seguir la ruta, però sí que en la majoria de trams hi ha unes plaquetes de seguiment amb el logo de la Ramat de Camins.
CARTOGRAFIA
- Ramat de l’Est. Esc. 1:50.000. Mapa Guia Excursionista. Editorial Alpina.
- Tremp. Esc. 1:25.000. Mapa Topogràfic de Catalunya, núm. 35. Institut Cartogràfic de Catalunya.
- Parc Natural de l’Alt Pirineu. Esc. 1:50.000. Editorial Alpina.
- Val d’Aran. Esc. 1:40.000. Editorial Alpina.
- Vall de Barravés – Ribagorça. Esc. 1:25.000. Editorial Alpina.
- Alta Ribagorça. Esc. 1:50.000. Mapa Comarcal de Catalunya. Institut Cartogràfic de Catalunya.
TELÈFONS INTERESSANTS
- Emergències: 112
APLICACIONS MÒBILS INTERESSANTS
- Meteo: El Temps
- Meteo: Météo France
- Parc Natural de l’Alt Pirineu: Alt Pirineu, deixa’t guiar
- Emergències: Alpify
EQUIPAMENT
Depèn de com fem la travessa (jornades, transports, hostalatge…) l’equip necessari serà un o altre, però és important dur només allò indispensable. El pes serà el nostre principal enemic i pot condicionar el fet que gaudim o avorrim la ruta. I no patiu perquè, si us oblideu alguna cosa, com que es passa per pobles, us podeu proveir sobre la marxa.
Tanmateix, cal tenir en compte que la travessa es desenvolupa a una alçada mitjana de 1.100 m i que arriba als 2.470 m en la seva part més alta. Els canvis de temps, doncs, poden ser bruscs i, encara que a primera hora del matí faci sol i una temperatura agradable, a migdia poden baixar les temperatures, amb pluja i fins i tot neu en ple estiu. Per aquesta raó, cal estar preparats.
La llista del material mínim a dur és el següent:
- Motxilla i impermeable per a la motxilla
- Bon calçat per a caminar
- Bastons telescòpics, sobretot per a qui pateixi dels genolls
- Cantimplora
- Frontal
- Roba: impermeable, folre polar, roba interior de recanvi, pantalons desmuntables o malles, samarretes, guants fins, gorra per al sol, roba per a dormir, mocadors, vestit de bany, bossa per a la roba bruta…
- Necesser: protector solar, paper higiènic i el material necessari de cadascú
- Farmaciola: no poden faltar-hi els Compeeds per a les nafres dels peus.
- Documentació: DNI, carnet de la Seguretat Social, carnet de la FEEC, diners en efectiu, targeta…
- Menjar calòric i nutritiu per picar al migdia, navalla
- Opcional: màquina de retratar i els seus accessoris, mapa, ressenyes, llibre de lectura, paper, bolígraf, GPS, ulleres de sol, sabates de descans…
- Pel que fa al telèfon mòbil, és molt recomanable agafar-lo, així com el carregador de bateries, però s’ha de tenir en compte que hi ha zones sense cobertura.
COM ARRIBAR AL PUNT D’INICI DE LA RUTA?
Per saber com arribar a la Pobla de Segur amb cotxe, escriu el teu lloc de sortida a la casella “From” i clica “Go”.
[wpgmza id=”3″]
Altres maneres d’arribar a la Pobla de Segur
- En tren, per la línia Lleida–la Pobla de Segur fins al final del trajecte. Aquesta bonica línia es coneix amb el nom de Tren dels Llacs.
- En bus, amb la companyia Alsa des de Lleida i Barcelona en direcció a Esterri d’Àneu, Val d’Aran o el Pont de Suert (www.alsa.es. Tel. 902 422 242).
- Compartint cotxe. Actualment hi ha diversos grups de Facebook per trobar cotxes que pugin al Pallars i, també, webs especialitzades en compartir cotxe i despeses.
Des de la Pobla de Segur fins a l’àrea de descans de la Font de la Figuereta, punt d’inici de la ruta Ramat de Camins, cal anar-hi amb cotxe o taxi.